Mi buen amigo Gerònim:
¿Sabes…? con esto de la muerte de Fidel Castro, un amigo me preguntaba que “ ¿hasta dónde puede llegar el oportunismo “internacionalista” de Bildu, Otegi, o las CUP? “.
Yo intenté dar un respuesta a tan retórica pregunta, pero ahora, con lo que se nos informa sobre el viaje a Cuba de gentes de las CUP (per a acomiadar el company Fidel, dicen), no puedo evitar sostener que, por lo visto, esas CUP (como Bildu, o como los abertzales) si se trata de ser internacionalistas (como en el caso que nos ocupa), lo son ¡ qué caray…!; y si s’ha d’anar a Cuba, s’hi va !
Pero eso sí, no les digas a aquesta gent de les CUP, que su internacionalismo debería pasar, también, por solidarizarse, de vez en cuando, con las 12.000 mujeres de la limpieza (en su mayoría andaluzas) del sector hotelero en Baleares y en el Levante español (con perdón de la palabra); ni con los campesinos del sur de España (con perdón, otra vez) pillando «peonás»; ni con los subsaharianos «del plástico» en El Ejido o en el Maresme. Todas y todos asalariados, cobrando entre cuatro/cinco euros la hora.
Y mientras, ”nuestras» CUP de todo esto no dicen nada (perquè són assumptes espanyols…); y no les interroguemos al respecto, porque lo más probable es que nos espeten ets un fatxa! Pero tampoco se les ha visto, ni oído, en un sentido compianto por la reciente muerte de Marcos Ana, o la de los brigadistas internacionales en la España (con perdón de la palabra) del 1936, Stan Hilton o Delmer Berg. Estos tres seres humanos, es evidente que no son muy de los “suyos”; (afortunadamente, añado yo).
Que tengan, pues, las CUP muy buen viaje, y que hagan que en «El Malecón» de La Habana se senti parlar, per uns dies, en català, de manera que si se lo curran, y por ese motivo, es probable que alguna regalía les caerá en tornar a la casa nostra.
¿No te parece, amigo.…?
Car Dona. 28.11.2016
______________________________
POSDATA: Olvidaba hablarte de unos versos que aprendí de un profesor (Francesc Roca Rossell) que, hablando él de los vínculos entre Cuba y Cataluña, mencionaba una «copla» y la recitaba entera así:
«En el fondo de un barranco
canta un negro con afán,
¡ hay madre, quién fuera blanco,
aunque fuera catalán !»
Y doy fe de haberla escuchado en Trinidad (Cuba) h. 2004, por boca del «cicerone» que nos explicaba un ingenio azucarero a un grupo de venezolanos, sevillanas, y criptocharnegos (como yo…) que no estàvem allà per fer país (ni ganas…).
No estaría nada mal, pues, que un grupito escolar de pioneros cubanos, de La Habana, al serles presentadas las atractivas y catalanas gentes de las CUP (la Ana Gabriel, o el Garganté pongamos por caso…), les recitaran los breves versos de arriba.
Aunque ¡ni te digo! si un, supongamos Garganté (o similar) se cabrea con los habaneros niños cantores y, entonces, en defensa de la pàtria, decide «estrechar lazos» con ellos y el pueblo cubano, a su manera: a coces y a rebuznos (dicho sea con hipotética presunción ¿eh…? ).
“Déu” n’us en guard !
Car Dona. 30.11.2016
_______________________________
Benvolguda Car Dona:
El «poemeta» aquest que cites, en Jordi Pujol (JP) el deu conèixer prou…En Mas, o en Puigdemont, no crec; són prou ignorants en moltíssimes coses, és evident…
En JP, però, ni que sigui pel «forro» o per l’índex, coneix bé la Història Econòmica de Catalunya marcada pel mestratge de Vicens Vives i la gent per ell més o menys influenciada (F. Nadal, F. Cabana. J. Maluquer, F. Roca…). Professors aquests que, tots plegats, mai han defugit de tractar (o almenys considerar marginalment) la importància que va tenir Catalunya com a metròpoli extractiva de plusvàlues i de riqueses de Cuba, d’ençà finals del s. XVIII.
Pels “roigs” i els humanistes de Catalunya està clar que aquests afers històrics són una vergonya, i una injustícia històrica, atesa la participació dirigent de prebosts catalans en aquests sinistres assumptes: En el mode de producció cubà conegut per «sacarocràcia»; en el tràfic d’esclaus de raça negra a Cuba; i en el activisme militant (amb armes, i diners) -com a espanyols i espanyolistes ! – en les dues guerres (en la segona meitat del s. XIX) d’Espanya contra els independentistes cubans.
Però per a JP, i pel pancatalanisme «il·lustrat», aquestes coses no són vergonyoses, formen part del discurs supremacista de la suposada “empenta dels catalans”…
… Si és que fins i tot de ben segur que, entre la fornada de «historiadors» independentistes recentment sorgits, hi haurà molts que serien capaços d’afirmar que gràcies al transport (res de dir ”tràfic») de «treballadors» (res de dir “esclaus» o «negres») d’Àfrica cap a Amèrica (a tot el llarg del s. XIX), aquests tenien una oportunitat de treball, se’ls facilitava el poder abraçar la religió catòlica i, sobre tot, el viatge a Carib era gratis.
I mentrestant, en aquesta “casa nostra”, algunes i alguns continuarem veient (estupefactes) com la major part de l’ «esquerra» (inclòs els «antisistema» de les CUP) s’identifiquen (entre bastant i molt) ideològicament amb aquest esmentat pancatalanisme supremacista «il·lustrat», o estableixen amb ell aliances polítiques tàctiques i estratègiques.
Ah ! però això sí, si les CUP, les JERC, i el «sumsumcorda») han de montar un “sarao” llençant ous i escopinades a l’estàtua d’Antonio López, es munta; al capdavall era un «López», un «feixista» espanyol. (Desde luego, amb mi que no hi comptin en aquests «saraos»).
Cordialment.
Gerònim. 30.11.2016